Més combinacions en Esperanto (III). X89256


Statement
 

pdf   zip   main.py

html

L’Esperanto és una llengua artificial, és a dir, creada de manera expressa per humans, en contrast amb les altres llengües que s’anomenen naturals, com per exemple, el català. Va ser creada pel oftalmòleg jueu polonès Ludwik Lejzer Zamenhof. La seva intenció era crear una llengua que no fos de ningú i que, alhora, pogués ser de tothom qui ho volgués facilitant així l’entesa entre parlants de llengües diferents. Pretenia que no fos un dels dos parlants qui hagués de cedir cap a l’altra llengua, sinó que tots dos haguessin de cedir i fer servir aquesta llengua auxiliar.

L’Esperanto té 16 regles gramaticals, i en aquesta pràctica en farem servir tres:

  1. Els pronoms personals (independentment del gènere) acaben en la lletra -i. Per exemple, mi (jo), o li (ell).
  2. Els verbs en present d’indicatiu (independentment del subjecte) acaben en -as. Per exemple, legas (llegeixo/llegeixes/llegeix/llegim/llegiu/llegeixen), o pensas (penso/penses/pensa/pensem/penseu/pensen).
  3. Els complements directes acaben en la lletra -n. Això es fa afegint la lletra -n a qualsevol paraula. Per exemple, libro (llibre) → libron, o tempo (temps) → tempon.

La pràctica consisteix en tres exercicis que cal fer de manera acumulativa. Això vol dir que per a fer aquesta tercera part caldrà fer servir el que hagueu fet (si funciona bé) a la primera part.

1 Tercera Part

La tercera part consisteix a fer una funció que, donades tres llistes PRONOMS, VERBS i OBJECTES, formi totes les possibles combinacions de pronom verb i objecte (separats per un espai).

Concretament, la funció serà aquesta:

calculaTriples(PRONOMS,VERBS,OBJECTES)

  • PRE PRONOMS és una llista que conté paraules que acaben en la lletra i. VERBS és una llista que té paraules que acaben en s. OBJECTES és una llista que té paraules que acaben en n.
  • POST Torna una llista amb totes les combinacions que es pot fer pronom verb objecte, separades per un espai.

Com es pot observar, l’ordre de les combinacions ha de respectar l’ordre que hi ha en les llistes PRONOMS, VERBS i OBJECTES.

Recordeu que podeu concatenar strings fent servir l’operador de suma. Per exemple, "mi" + " " + "legas" + " " + "libron" avalua a "mi legas libron".

Observació

Només has d’enviar el fitxer amb la funció (i les funcions auxiliars que hagis fet) que et demanem i prou. El fitxer main.py et pot servir per provar la teva solució, però en cap cas has d’enviar el seu contingut.

Entrada

paraula1

paraula2 ...

acabada en la paraula FINO

Sortida

Tres llistes que contenen els pronoms (acabats en i) els verbs (acabats en s) i els objectes (acabats en n) que llegim del canal d’entrada.

Donades les tres llistes anteriors, genera tots els triplets pronom verb objecte.

Public test cases
  • Input

    mi
    vi
    panon
    libron
    legas
    parolas
    permesas
    esperanton
    FINO
    

    Output

    Pronoms:  ( 2 )
    			 mi
    			 vi
    Verbs:    ( 3 )
    			 legas
    			 parolas
    			 permesas
    Objectes: ( 3 )
    			 panon
    			 libron
    			 esperanton
     
    Triples:
    
    mi legas panon
    mi legas libron
    mi legas esperanton
    mi parolas panon
    mi parolas libron
    mi parolas esperanton
    mi permesas panon
    mi permesas libron
    mi permesas esperanton
    vi legas panon
    vi legas libron
    vi legas esperanton
    vi parolas panon
    vi parolas libron
    vi parolas esperanton
    vi permesas panon
    vi permesas libron
    vi permesas esperanton
    
  • Input

    adoptas
    ni
    pagas
    si
    mondon
    adoras
    ili
    FINO
    

    Output

    Pronoms:  ( 3 )
    			 ni
    			 si
    			 ili
    Verbs:    ( 3 )
    			 adoptas
    			 pagas
    			 adoras
    Objectes: ( 1 )
    			 mondon
     
    Triples:
    
    ni adoptas mondon
    ni pagas mondon
    ni adoras mondon
    si adoptas mondon
    si pagas mondon
    si adoras mondon
    ili adoptas mondon
    ili pagas mondon
    ili adoras mondon
    
  • Information
    Author
    INFO EPSEVG
    Language
    Catalan
    Official solutions
    Python
    User solutions
    Python